dijous, 20 de setembre de 2007

Els heroiiiiis

Avui he llegit, en un diari de ja fa dies, una notícia esportiva que m'ha deixat bocabadaaat (becabadaaat, hauria de dir). M'havia passat per alt i avui, en agafar el diari per convertir les seves pàgines en ocellets de paper, m'he adonat d'allò que us deia i que, imperdonablement, m'havia passat per alt, o per baix, o per l'esquerra, o per la dreta, el cas és que no ho havia viiist.
Ho explico: resulta que fa dies, un pobre noi, en un camp de futbol -em sembla- va caure aplomat i va resultar que era mort. Trist, molt trist. Terrible. Al cap d'una setmana, es veu que els seus companys de batalles eren en un altre camp de futbol jugant un partit i comportant-se (segons el periodista) com autèntics herois, per treballar com treballaven en una situació anímica de tristesa i aclaparament absoluts. Molt bé. Ergooo:
Per què cordons no surten als diaris els milers i milers i milions de persones que, després del dolor de la mort d'un ésser estimat, fan el cor fort, empassen saliba i llàgrimes, es lleven de bon matí malgrat no tenir-ne gens de ganes, es prenen un cafè ben carregat i miren de continuar la vida més que res perquè no els queda més remeiiiiiiiiiii??? Són persones que tampoc cobren -que jo sàpiga- les autèntiques fortunes que s'embutxaquen els futbolistes de la primeríssima divisió, a la qual pertanyia el pobre noi mort i tots els seus heroics compaaaanys, la qual cosa encara converteix en més heroica l'actitud dels milers i milers i milions de persones de què parlava abaaaaaaaaans!!!
Per què no surten als diaris, els meus heroiiiiiiiiiiiiiiiiiis??? Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh???

20 comentaris:

elur ha dit...

Ai Lloro, els autèntics heoris no hi surten mai als diaris, ni en cap mitjà de comunicació... potser per això són els autèntics, els que es mereixen aquest nom, els que tot i ser-ho no ho saben i, per tant, no en fan cap publicitat.
Entre els teus, els meus i els de tots no hi haurien prou diaris al món per poder-hi cabre-hi.
Una rascadeta a les plomes de sota l'ala, guapuuuuuuuuuu!

el Lloro ha dit...

Aiiii, quines pessigolles, elur, ai, ai, aiiiiiiiiiiiiiii!!!

ramon ha dit...

:(

Unmei ha dit...

Lloroooooo!! Ja t'he trobat!!! Carai!! Gracies a l'Isnel he trobat el mar del nou vaixell!! ;)

D'acord amb tu amb tots els herois que son herois i que ells no ho saben i que no surten en lloc... Aqui la fama se la porten sempre els 4 de sempre.. ja saps com va aquest mon de malalment!!!

Per cert.. per on parem ara?? Encara a les Canaries?

isnel ha dit...

Lloroooooooooooo!!! Saps qui és una que es diu Mariajosécampanario? Noooooo?? Es veu que és la dona d'un torero que es diu jesulín. I avui l'he vist plorant per la tele perquè deia que pateix tant quan el seu home surt a assassinar toros. Bé, ella no deia pas assassinar. Ella no sé què deia ben bé. Però plorava moooooooolt, pobreta, moltíssim. Perquè el seu home és torero, tu, un ofici tan necessari, útil, generós i humil. Ja veus. I he pensat en les dones dels miners, en les dones dels pescadors, en tantes i tantes dones que no surten a la tele quan ploren perquè els seus marits són a treballar i potser no tornen, que de vegades no tornen, com s'ha vist fa ben poc. A més, m'agradaria saber què deu haver cobrat la campanario aquesta per plorar en una entrevista.
Ja ho veus, lloro: o tens diners o no ets heroi; o surts a la tele, o no ets heroi; o cobres un pastón, o no ets heroi; o ets futbolista, o no ets heroi.
Quina merda de món!
Sort que hi ha vaixells, i lloros, i amics i amigues que pugen als vaixells i fan pessigolles als lloros. Sort...

oleguereeeeeeeeeet ha dit...

Mamiiiiiiiiiiiii!!! Has dit "merdaaaaaaaaaaaaa"!!!!!!!!!!!!!!! Puc dir merdaaaaa, jo tambééééééé??????????

oleguereeeeeeeeeeeet ha dit...

No.

isnel ha dit...

Veus, rei? No cal ni que t'ho digui jo. Ja t'ho dius tu tot solet.

el Lloro ha dit...

Hola, Ramon, macooooo!!! Jo també poso la cara llarga al davant d'aquestes coses, jo tambééééééé!!!

el Lloro ha dit...

Unmei, bonicaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ui, quina alegriaaaaaaaaa!!! Som a La Gomera, macaaaaaaa!!!

el Lloro ha dit...

Isneeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeel!!! Què dius que quèèèèèè??? Que es pot plorar per cobraaaaaaaaar??? La Campa Nàrio cobra per ploraaaaaaaaaaar???
Buààààààààààààààààààààààààààà!!!

el Lloro ha dit...

Ssssttttttttt... Oleguer, vine, vine aquí amb el Lloro, vine. Sssstt... No facis soroll, vine... Ara... Ara cridem ben fort tots dos, ben fort, eeeeh:
MERDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!

joan ha dit...

jo vaig pensar el mateix... com m'agrada veure que le lloro més sabut de tota la mediterrànea conserva el seu bec florit ;) ... una abraçada molt gran

el Lloro ha dit...

Joaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!!!
Ai, que m'agafa un no sé quèèè, ai que m'agafa, ai que m'agafaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! (ja m'ha agafat...)

Unmei ha dit...

Lloroooooo!! A la Gomera som?? Que beeee!!
Vinga jo trec el cava... que avui estic contenta i a més el Barça ha tornat a guanyaaaar!!! Gooool de Messi!!!!!

Xin xin!!!!

el Lloro ha dit...

Visca el Barçaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Ospa, que bé, la Unmei ha dut cavaaa!!! Que en queda, encara, Unmeiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii???... Per ermorzar, sí, cava per esmorzaaaaaar, què passaaaaaaaaaaaaaaa???... De qui és aquesta veu enrogallada que em criticaaaaaaaaaaaa???... De la bruixa, seguuuuuuuuuuuuur!!!...Passo de bruixes, joooooooooooooooooooo!!!
Unmei, que queda cavaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa???

isnel ha dit...

Cava i una amanida, potser? Però una amanida sense verd, sents, Lloroooooooooooooo??? Que ets la vinagreta de la meva amanida de pipes peladeeeeeeeeeeeees!!!!!!

el Lloro ha dit...

Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, el que m'ha dit, la Isneeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeel!!! HO HA SENTIT TOTHOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOM??? Sóc la VINAGRETA de les seves amanideeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!! Aiiiiiiiiiiiiiiiii, la meva Isnel, la cirereta de l'últim pis del meu pastís de 53 pisoooooooooooooooooooooooooooooos, uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

Omar ha dit...

Lloro, jo em trobo cada dia amb herois anònims i, sobretot, heroïnes anònimes. Perquè estic convençut que hi ha moltes més dones heroiques que no pas homes (i ho sento per tots els del meu gènere) Dones que tenen l'heroïcitat de tirar endavant una família amb un sou de misèria; dones que tenen la valentia de separar-se d'homes que són més bèsties que persones; dones que si ploren, ho fan de ràbia i no cobren mai per plorar, perquè si ho fessin potser no hi hauria prou or al món per pagar.les. Aquestes sí que són heroïnes. Va, passa'm una copa de cava i brindem per totes les heroïnes anònimes del món!

el Lloro ha dit...

...gté... au, xxxin, xxxin, gper legs agnònimes... i gper les incògggnites, ... i... i... per la gmare de la gcava anònima gque et gva gparir, au!