El sub-grup 23

Avui estic especialment de bona llunaaa!!! Per això mateix no em dedicaré pas a espatllar-me el dia, ni el vespre, ni la nit, parlant de l'espècie humana que, com tothom sap, és l'espècie més animal de totes les espècies que poblen els planetes del sistema solar, que se sàpigaaa.

Perquè cal deixar dit que, de persones, n'hi ha de totes menes i colors (més menes que colors, per ser exactes) i que no es pot fer cas de cada persona diferent que et topes pel carrer, o pel metro, o pel mercat, o per la parada de l'autobús, o per l'autovia, o per l'autopista, o per l'espai sideraaaaaaaaaaal!!! Només faltaria que fóssim tan tiquis-miquis que anéssim pel món fixant-nos en tothom i classificant els humans en sub-espècies segons el seu tarannà, les pigues que tenen a la cara, el pàmpol de les orelles, les ungles més curtes o més llargues, els colzes més nets o més bruts, els seus desitjos més íntims o les seves ràbies més oculteeees!!! No, no i nooooooooo, avui estic de massa bona lluna per ficar-me en aquest sidraaaaaaaaaal!!!

Fixeu-vos si estic de bona lluna, que ni tan sols parlaré d'aquell sub-grup 23 de la subespècie humana SH815, que es caracteritza per la seva supina irresponsabilitat, una malaltia tipificada per la OMS i que té com a símptoma inconfusible la notable tendència d'aquest grup a fer que els altres siguin els responsables de tot mentre ells duen la pròpia irresponsabilitat ben amagada entre la borra de les butxaques. Reconeixereu els membres del sub-grup 23 de què us parlo perquè acostumen a dir, ara sí ara també: tu tens la culpa d'això, tu tens la culpa d'allò, tu no et saps organitzar bé el temps, tu no saps ser conseqüent amb les decisions que prens, tu no saps fer la feina de manera ràpida i eficaç, tu tens la culpa de no tenir cap culpa, tu no tens cap culpa encara però no pateixis, deixa-m'hi pensar, ja veuràs com d'aquí mitja horeta ja te n'he trobada una, de culpa. O dueeees.

I el més fotut de tot és que la confraria del sub-grup 23 està integrada per persones que són atees sense remei. Perquè, en el benentès que fossin creients, deixarien en pau la humanitat sencera i adreçarien les culpabilitats a Déu Nostru Senyor, el primer i l'últim responsable de tot, en una mena de canonada que contruirien, llarga fins al cel, i au!, culpes cap allà dalt, que aquí baix ja tenim prou feinaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Però no senyor, no hi creueeeen. Llàstimaaaaaaaaaaaa!!!

Per on anavaaa??? Ah, sí, deia que avui estic de massa bona lluna, per parlar d'aixòòòò. I no diré pas res de reeeees!!! No em burxeu, que no diré reeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!!

Els heroiiiiis

Avui he llegit, en un diari de ja fa dies, una notícia esportiva que m'ha deixat bocabadaaat (becabadaaat, hauria de dir). M'havia passat per alt i avui, en agafar el diari per convertir les seves pàgines en ocellets de paper, m'he adonat d'allò que us deia i que, imperdonablement, m'havia passat per alt, o per baix, o per l'esquerra, o per la dreta, el cas és que no ho havia viiist.

Ho explico: resulta que fa dies, un pobre noi, en un camp de futbol -em sembla- va caure aplomat i va resultar que era mort. Trist, molt trist. Terrible. Al cap d'una setmana, es veu que els seus companys de batalles eren en un altre camp de futbol jugant un partit i comportant-se (segons el periodista) com autèntics herois, per treballar com treballaven en una situació anímica de tristesa i aclaparament absoluts. Molt bé. Ergooo:

Per què cordons no surten als diaris els milers i milers i milions de persones que, després del dolor de la mort d'un ésser estimat, fan el cor fort, empassen saliba i llàgrimes, es lleven de bon matí malgrat no tenir-ne gens de ganes, es prenen un cafè ben carregat i miren de continuar la vida més que res perquè no els queda més remeiiiiiiiiiii??? Són persones que tampoc cobren -que jo sàpiga- les autèntiques fortunes que s'embutxaquen els futbolistes de la primeríssima divisió, a la qual pertanyia el pobre noi mort i tots els seus heroics compaaaanys, la qual cosa encara converteix en més heroica l'actitud dels milers i milers i milions de persones de què parlava abaaaaaaaaans!!!

Per què no surten als diaris, els meus heroiiiiiiiiiiiiiiiiiis??? Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh???

Ja hi sooooooooooom!!!

Que calli tothom que he de dir una cosaaaaaaaaaaaaaaaa:

Vull informar per a qui vulgui estar informaaat -que no és pas indispensable estar-ne, d'informat, però sempre hi ha qui vol informació- doncs jo informo que estem arribant a LA GOMERAAAAAAAAA!!!

Continuo, per a qui vulgui estar ben, ben, ben informaaat: aquesta illa petita, bonica, preciosa, incommensurable d'entre totes les meves amigues Canàries, deu el seu nom al fet que, de resultes del seu passat i del seu present i del seu futur volcàniiiiiic (jo avisoooooooooo!!!), està tota feta de muntanyes i de valls tan apiladetes perquè no poden sortir de l'illa (si sortissin s'ofegarieeeeeen!!!), que és molt difícil transitar-hiiiiiiii!!! Perquè ho entengui tothom poso un exempleee: és com si, per anar a buscar el setrill de l'oli un cop t'has assegut a taula per dinar, haguessis de baixar una muntanya i creuar una vall i pujar una altra muntanyaaaaaaaaaaa, agafar el setrill i tornar enrereeeeeeeeeeee!!! Ah que l'amanida ja estaria pansida, ah que sííííííí???

Doncs precisament per aquest motiu, els habitants d'abans, els de fa molts i molts anys, que ja es van trobar amb aquest problema, es van inventar els xiuleeeeeeeeeets!!! Sí senyor: encara són famosos els xiulets que saben fer els gomeriiiiiiiiiiiiins per comunicar-se del menjador a la cuina i viceversaaaaaaaaaaa!!! I es veu que n'hi havia un, de gomerí, que a l'hora de fer els deures que li havia manat el mestre era un desatre, que sempre s'equivocava, i cada dos per tres havia de demanar la goma d'esborrar al seu germà, i com que el nano no tenia pas ganes de pujar i baixar muntanyes quan necessitava la goma, que era cada dos per tres, es va inventar el codi dels famosos xiulets que, en el seu inici, volien dir: passa'm la goma, sisplauuuuuuuuuuuuuuuu!!! I d'aquí ve el nom de La Gomeraaaaaaaaaaaa!!!

Au, ja està explicat, per a qui vulgui estar informaaaaat!!! Sentireu altres versions dels fets, perquè la gent té molta i molta imaginació i quan no sap la veritat s'inventa coses molt rareeeeeeeeees!!! Però la veritat bona-bona és aquestaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

A disfrutar i a xiular, que ja arribeeeeeeeeeeeeeeeeem!!!

Ho heu viiiiiiiist???

... perquè si no ho heu vist, encara ho podeu veure als comentaris del post anterioooor. Per si de cas, ho anuncio aquí, ben gros i ben llampaaaant: SALPEEEEM!!! Demà, dimecres, 5 de setembre de l'any de nostru senyor 2007. Es veu que som a Lisboa i que el Capità s'ha despertat (ja era hora, Capitààà!), i que el Grumet s'ha despertat també (jèlou, Grumeeet!), i que en Cisco ja és a la cuina preparant l'escudella, i que el contramestre ja està al cas de tot el que ha d'estar al cas un contramestre, i que la branca aquella de l'arbre aquell on m'estava jo, per art de màgia, es va convertir de seguida, de seguida, en l'espatlla eterna del Grumeeeeeeeeet!!!

O sigui que missión cumplidaaaaaaaaaaaaaaaa!!! A part de conservar els amics barra amigues es veu que també conservo les astúcies i el sabuà fer i gràcies a miiiiiiiiiii (que se n'enteri tothoooooooom!!!), deia que gràcies a miii, tornem a tenir Vaixell i cava a dojo perquè el meu amic Perejoan ha aconseguit pela llarga amb la venda d'un dels meus quadres (només un, eeeeeeeeeh!) i ha volgut invertir la pela llarga en cava i champagne francès que nodreixi ben nodrida la bodega barra celler del Vaixeeeeeell!!!

Es veu que demà salparem cap a les Illes Canàries, que es diuen Illes perquè són illes i Canàries perquè els primers pobladors no van ser pobladors sinó pobladores, van ser les femelles de canaris, totes fugint esperitades de l'avorriment suporífic de la llar conjugal perquè elles volien gresca, i totes juntes es van escampar per unes illes que van trobar i van ensinistrar els guanxes que ja habitaven les illes però que eren força tanoques, i de tot plegat en va sortir la meravella que ara veurem i ensumarem i trepitjarem i ballarem i beurem amb "b" de beure i no pas amb "v" de vés a escampar la boiraaaaaaaa!!!

I TOT, GRÀCIES A MIIIIIIIIIIII!!! HO HEU VIIIIIIIIST???

Ves que viiiinc!!!

Missenyores i missenyoooooors. Dos puuuuuuuuunts.

Sóc dalt d'una branca molt gruixuda i molt xiroia d'un arbre molt alt i molt cepat d'una illa molt rodona i molt bufona d'un golf molt circular i molt assoleiat d'un oceà molt immens anomenat Pacífiiiiiiiiic. No sé on para el Grumet ni el Capità ni el cuiner d'un Vaixell on jo viatjava i menjava pipes tot lo diaaaa. Tampoc sé on és el Vaixell in se i per seeeeeee. Però tot això no m'arrugaaaaaaaaaaaa!!!

Avui he decidit que ja està bé de tanta despistamenta i de tanta absència injustificada, m'he llevat amb ganes de guerra (metafòricament parlant, que un servidor amb les guerres de veres no vol tenir-hi res a veureee), m'he arrencat una ploma de la cua, en el seu lloc hi he posat aigua oxigenada i una tireta transparent, i aquí em teniu, obrint un bloc on tothom hi serà ben rebut barra rebudaaa, perquè un servidor no té manies a l'hora de rebre visites sempre que les visites vinguin amb bones intencions, perquè si vénen de males els fotré fora a cops de bec i cauran de molt amunt, vull dir que es clavaran una bona trompada amb el terra de l'illa rodona i bufona però duraaaaaaaaaaaaaa!!!

Apaaaaaaaaa, ja està diiiiiiiiiiiiiiiiit!!!

el Lloro