Els heroiiiiis

Avui he llegit, en un diari de ja fa dies, una notícia esportiva que m'ha deixat bocabadaaat (becabadaaat, hauria de dir). M'havia passat per alt i avui, en agafar el diari per convertir les seves pàgines en ocellets de paper, m'he adonat d'allò que us deia i que, imperdonablement, m'havia passat per alt, o per baix, o per l'esquerra, o per la dreta, el cas és que no ho havia viiist.

Ho explico: resulta que fa dies, un pobre noi, en un camp de futbol -em sembla- va caure aplomat i va resultar que era mort. Trist, molt trist. Terrible. Al cap d'una setmana, es veu que els seus companys de batalles eren en un altre camp de futbol jugant un partit i comportant-se (segons el periodista) com autèntics herois, per treballar com treballaven en una situació anímica de tristesa i aclaparament absoluts. Molt bé. Ergooo:

Per què cordons no surten als diaris els milers i milers i milions de persones que, després del dolor de la mort d'un ésser estimat, fan el cor fort, empassen saliba i llàgrimes, es lleven de bon matí malgrat no tenir-ne gens de ganes, es prenen un cafè ben carregat i miren de continuar la vida més que res perquè no els queda més remeiiiiiiiiiii??? Són persones que tampoc cobren -que jo sàpiga- les autèntiques fortunes que s'embutxaquen els futbolistes de la primeríssima divisió, a la qual pertanyia el pobre noi mort i tots els seus heroics compaaaanys, la qual cosa encara converteix en més heroica l'actitud dels milers i milers i milions de persones de què parlava abaaaaaaaaans!!!

Per què no surten als diaris, els meus heroiiiiiiiiiiiiiiiiiis??? Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh???